Davant alguns missatges que, des de certs grups amb interessos molt particulars,  pretenen inocular en l’inconscient col·lectiu del sector del transport de mercaderies per carretera, denunciant que un dels problemes que té aquesta activitat és la manca de conductors professionals –especialment per a transport internacional–, bé perquè manca qualificació en uns casos o perquè els joves no se senten atrets per aquest ofici, en uns altres, el sector de Carreteres i Urbans de SMC-UGT vol fer algunes aportacions en favor d’una visió realista de la situació d’aquest sector:

1. A partir de l’any 2009, el grau d’exigència en àmbits com la qualificació i la capacitació de conductors professionals s’ha intensificat notablement. Mai s’havia dut a terme un control tan exhaustiu sobre els treballadors d’aquest sector.

2. Des del 2009, de forma periòdica i a nivell europeu, s’imparteixen cursos per al maneig i control del tacògraf digital i de capacitació professional (CAP), tant per reciclar coneixements de treballadors en actiu com per formar a aquells que volen incorporar-se com a conductors professionals al transport de mercaderies per carretera. A més, aquells professionals que transporten mercaderies perilloses o condueixen vehicles especials, reben una formació complementària i específica.

3. És un fet que els treballadors del sector estan altament sensibilitzats amb la necessitat de formar-se i reciclar-se per mantenir el màxim nivell de seguretat en el transport, la qual cosa prova el fet que posin la seva principal eina de treball –el carnet professional– com a garantia davant qualsevol possible incidència, el que suposa que l’empresa ja no assumeix responsabilitat alguna sinó que aquesta recau sobre el treballador (qui pot arribar a perdre el seu carnet professional, document que l’habilita per treballar).

4. Vist l’anterior, les empreses del sector compensen aquest nivell de professionalitat, coneixement, formació i qualificació amb: salaris a la baixa –amb una caiguda del 25% des de l’any 2008–, jornades irregulars –sense compensació per excés de jornada–, ardits de dubtosa legalitat com la constitució d’empreses en països com Bulgària, a les que els treballadors i la flota operen, exclusivament, en Espanya –amb possible pèrdua de garanties en les seves condicions de treball, salari i cotització a la Seguretat Social– i, finalment, contractació de treballadors d’Europa de l’Est en condicions molt precàries i per menys salari.

Aquesta és una realitat palesa que dibuixa un escenari poc encoratjador per  un sector que pretén ser modern competint  amb tècniques del segle passat. El transport de mercaderies per carretera d’aquest país ha de depurar als operadors que no aporten cap valor afegit al sector i estan competint deslleialment amb aquelles empreses que reconeixen la formació i premien el talent.