El 14 de febrer es va dur a terme una nova reunió sobre el conveni del sector d’oficines i despatxos, que resta bloquejat des del 2022. En aquesta, va semblar que PIMEC i Foment del Treball consideraven la negociació col·lectiva com a un procés per a millorar els beneficis de les empreses en detriment de la precarietat en les condicions de treball dels treballadors i les treballadores.

En aquest sentit, les dues patronals es van mostrar en contra de l’abonament de 1,5€ per dia treballat, de fet sota la seva premissa és excessiu i no té sentit incloure-ho en el conveni. De no fer-ho, suposaria deixar a l’àmbit de l’empresa fixar el preu del teletreball quelcom suposa que les empreses sense representació legal de persones treballadores obliguin sense cap contraprestació al treball a distància, a més de poder compensar i absorbir aquest 1,5% per dia o que aquesta quantitat no tingui cap revaloració durant la vigència del conveni.

D’altra banda, volen incloure el fix discontinu a temps parcial, sense establir una activitat i jornada setmanal mínima, propiciant que pugui haver-hi contractes d’un mes a l’any. Malgrat això, des de la UGT de Catalunya s’ha comunicat que si la intenció és consolidar aquesta flexibilitat, això hauria de circumscriure’s als anys de vigència i una vegada finalitzats tornar a la situació anterior. És a dir, no es podrà realitzar aquests contractes. Malgrat això, han rebutjat aquesta proposta.

A més, han proposat tant PIMEC com Foment del Treball, que la reducció de 4 hores de la jornada anual sigui a partir del 1 de gener del 2024, a la qual cosa, la UGT s’hi ha oposat.

En resum, una reunió que hauria d’haver servit per a tancar textos sobre el conveni col·lectiu s’ha convertit en un pretext per a alentir i bloquejar la negociació del mateix desconeixent quines intencions tenen.

Des del sindicat, es considera que és el moment d’actuar de forma unitària i, juntament amb els companys de CCOO, iniciar mobilitzacions en el sector. Per part de la UGT es demana la màxima participació per a demostrar a les patronals que les persones treballadores es mereixen un respecte i que els seus drets no poden ser tractats com a mers seients en el compte d’explotació de les empreses.