El Jutjat Social número 12 reconeix que la mesura no resol el problema de la crisi i contribueix a la precarització i empobriment de les pensions.

Amb el pretext de la crisi, el RDL 28/2012 va inaplicar l’article 48.1 de la Llei General de Seguretat Social que obligava l’Administració a incrementar les pensions en un equivalent anual a l’IPC. El RDL 28/2012 fixava aquest increment en un 1%, mentre que l’IPC del 2012 era del 2,9%. A través del Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya, un col•lectiu d’uns 300 pensionistes van dur la seva denúncia als tribunals mitjançant demandes individuals.

Després de superar diverses traves sobre la constitucionalitat, el Tribunal Consitucional va analitzar el tema de la retroactivitat i, a grans trets, va considerar que la revalorització legal de les pensiones és una expectativa de dret, no un dret consolidat. Tot i així, la sentència del Constitucional no feia referència a l’adequació de la Carta Social Europea, motiu pel qual el Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya va mantenir les demandes pendents, centrant-les en un únic punt: obligar la RDL 28/2012 a respectar la normativa comunitària i els tractats internacionals; i el respecte a l’article 12 de la Carta Social Europea i el Conveni OIT nº102.

Diverses sentències del Jutjat Social han reconegut que aquesta normativa nacional hauria de respectar la Carta Social Europea, però han acabat declarant que ni precaritzava les pensions ni afectava el nivell mig de pensions públiques que freguen o no superen el llindar de la pobresa.

Ara, però, el Jutjat Social número 12 de Barcelona dóna la raó al Gabinet Jurídic de la UGT i declara que la rebaixa en l’increment de les pensions de 2012 vulnera la Carta Social Europea. És a dir, que el RDL 28/2012 atempta contra l’article 12 de la Carta Social Europea -en concordança amb el Conveni OIT n.102- i que davant aquesta confrontació preval la norma comunitària. Aquesta sentència dicta que la mesura del Govern no concreta ni detalla amb quina mesura contribuirà a resoldre el problema de la crisi i que, per contra, afecta de forma substancial al nivell de les pensions, contribuint a la seva precarització i empobriment, afectant el grau o el promig de les pensions estatals que freguen o no superen el llindar de la pobresa.