La vaga a l’estiba portuària -prevista pels dies 20 a 24 de febrer- és la conseqüència de la incidència abrupta del Ministeri de Foment en el procés de negociació – i la manca de ratificació- de l’acord sobre la reforma legal de l’estiba de 24 de gener de 2017, negociat entre Anesco (Associació Nacional d’Empreses Estibadores i Consignatàries de Vaixells) i els sindicats convocants: Coordinadora, UGT, CCOO, CIG i CGT.

Origen del conflicte

La sentència del passat 11 de desembre de 2014 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea obliga al regne d’Espanya a modificar la legislació portuària que regula la prestació del servei de manipulació de mercaderies en els ports espanyols. Conscients de que l’execució de la sentència és una responsabilitat i una competència exclusiva del legislador i en resposta a l’audiència que el Govern va promoure, la representació patronal i la representació social vam desenvolupar un procés de negociació que va concloure amb la presentació d’un document anomenat ” bases per a l’elaboració d’una proposta comuna per a la reforma legal del règim de l’estiba a Espanya de 23 de juliol de 2015 “presentat al Ministeri de Foment el dia 24 següent.

El llarg període del Govern en funcions no ha permès la realització de les modificacions legals requerides, donant lloc a l’acord de la Comissió Europea d’instar davant el TJUE l’execució de la sentència i aprofundint una greu inseguretat jurídica que perjudica el conjunt de l’economia nacional , a tot el sector marítim-portuari i, més en particular, a les empreses estibadores i als estibadors portuaris.

Addicionalment, les parts considerem la conveniència d’iniciar, simultàniament a la reforma legal, un procés de negociació col·lectiva que establís l’estructura i el contingut bàsic de futur Marc Convencional Sectorial (conveni marc estatal i convenis locals), per garantir el compliment efectiu de la sentència del TJUE i la coherència en la implantació del nou model de gestió.

Per la seva banda, el Ministeri de Foment va comunicar als sindicats que, com a conseqüència del temps transcorregut des que es dictés la sentència (2014), a fi d’evitar la imposició de sancions a Espanya i esgotades totes les possibilitats de negociació amb Brussel·les,  havia decidit acatar les instruccions de la Comissió Europea respecte al marc normatiu de l’estiba al nostre país i procediria a la tramitació urgent d’un Reial decret llei, el text no el podia facilitar, i sobre el qual s’informaria verbalment.

La irrupció del ministre va pretendre avortar el desenvolupament de la concertació social i la manera de legislació negociada que havia culminat amb el preacord (l’aprovació estava prevista per al dia 7 de febrer) que desenvolupa les bases de la modificació legislativa, i que ofereix un ampli consens social sobre el qual el Govern i els grups parlamentaris podrien articular un acord legislatiu tan ampli com el que va sustentar l’aprovació de l’actual legislació portuària espanyola i va contribuir, en plena crisi econòmica, al fet que, en un marc de pau social, es mantingués el creixement de la indústria portuària espanyola amb una alta capacitat de competitivitat internacional, amb capacitat per a conservar i crear milers de llocs de treball de qualitat que contribueixen a la dinamització econòmica i al consum intern.

El nou model imposat pel Govern

La informació verbal facilitada pel Ministeri, configura un marc legal per a l’estiba portuària caracteritzat pels següents elements:

• Els contractes indefinits de la totalitat d’estibadors portuaris es converteixen en llocs de treball precaris pendents de contractació per les empreses estibadores.
• Les empreses estibadores disposaran d’un període de tres anys durant el qual estaran obligades a seguir contractant al 75, 50 i 25%, respectivament durant el primer, segon i tercer any, dels estibadors portuaris de les SAGEP (Societats anònimes de gestió de treballadors portuaris). Això vol dir que les empreses poden substituir, lliurement, a un 25, 50 i 75% durant els tres propers anys als actuals treballadors portuaris.
• A la finalització de l’indicat període, els treballadors no contractats “ex novo” seran acomiadats col·lectivament i les indemnitzacions, fins 2104, es realitzaran amb càrrec als recursos públics de les respectives autoritats portuàries.

La gravetat de la “alternativa” del Ministeri, que suposa un acomiadament generalitzat i l’obertura d’un nou procés de selecció i contractació lliure de tot el personal de l’estiba portuària, de cap manera es deriva d’una exigència de la sentència del TJUE, sinó una opció política que aprofundeix en la precarietat i desregulació laboral, a l’empar d’arguments mesquins sobre suposades condicions de privilegi laboral que, en realitat, només té el propòsit i la finalitat d’incrementar la riquesa dels operadors portuaris i, de cap manera, beneficiar els consumidors espanyols.

Com a expressió legislativa del debilitament de la part social en la negociació col·lectiva, els representants del Ministeri van informar que el nou Reial decret llei hauria d’ incorporar -per “mandat” de Brussel·les- una disposició sobre els límits i abast de la negociació col·lectiva en el sector portuari. Pel que sembla, els principis liberals de la igualtat i llibertat de les parts en la negociació poden ser alterats a favor de l’empresariat, quan la relació és equilibrada. En els ports, els treballadors no podran negociar lliurement les condicions de treball.

Calendari de vaga

La vaga tindrà lloc durant les hores senars (és a dir: de 9 a 10; de 11 a 12; de 13 a 14; de 15 a 16; de 17 a 18; de 19 a 20; de 21 a 22; de 23 a 24, de 01-02, de 03-04; de 05 a 06 i de 07 a 08 hores) durant els següents períodes:

Des de les 08:00 hores del dia 20 de febrer,fins a les 08:00 hores del dia 21 febrer 2017.
Des de les 08:00 hores del dia 22 de febrer,fins a les 08:00 hores del dia 23 febrer 2017.
Des de les 08:00 hores del dia 24 de febrer,fins a les 08:00 hores del dia 25 febrer 2017.