UGT continua apostant pel diàleg com a via de solució del conflicte tot i el desaire del Ministeri d’Ocupació.
Avui, dia 22 de febrer,  prosseguiran les reunions en doble sessió de matí i tarda.

Després de la reunió celebrada ahir a la tarda, dia 21 de febrer,  entre els sindicats UGT, CCOO i Coordinadora,  i la patronal Anesco, en la qual, en contra del que s’havia anunciat formalment, no ha participat l’Administració, La Unió General de Treballadors vol manifestar el següent:

1.- Lamentem profundament la inesperada autoexclusió de les negociacions del Ministeri d’Ocupació -que es suma a la duta a terme pel Ministeri de Foment -, i recordem que va ser el mateix Govern qui va anunciar formalment la mediació d’aquest ministeri en el procés negociador . El president del Consell Econòmic i Social, Marcos Peña, és un professional de reconeguda solvència però en cap cas un portaveu qualificat del Govern amb legitimitat per decidir legislativament, tal com ell mateix ha reconegut.

2.- Aquesta sorprenent falta d’interlocució per part de l’Administració en la reunió d’ahir a la tarda, així com l’anunci de l’aprovació pel pròxim Consell de Ministres del Reial Decret Llei en qüestió, ha provocat en última instància que els sindicats ens veiem obligats a presentar, com a mecanisme de defensa i prevenció, un nou preavís de vaga, en els mateixos termes que l’anterior.

Arribat el cas, les mobilitzacions començarien el proper 6 de març i es perllongarien durant tres setmanes a partir d’aquesta data. Les aturades tindrien lloc, per tant, tres dies a la setmana – dilluns, dimecres i divendres -, en hores senars.

3.- Aquest preavís de vaga no significa que els sindicats anem a exercir-la irremeiablement; no en va ja hem desconvocat una. La Unió General de Treballadors vol deixar clar que segueix apostant pel diàleg com a via més adequada per resoldre aquest conflicte i apel·la a la responsabilitat dels diferents actors per emprendre una reforma consensuada del sector. No dubtarem, però, en reprendre les mobilitzacions si durant el procés en marxa es tornés a trencar la bona voluntat negociadora o reapareguessin les arbitrarietats i impulsos impositius que en anteriors fases hem denunciat.

Si l’Executiu creu de debò en la negociació hauria d’atorgar a les parts un major marge temporal, el contrari seria condicionar-la i condemnar-la al fracàs.

4.- Censurem, a més, que l’Administració hagi catalogat aquest assumpte com un problema de caràcter laboral, que han de solucionar únicament els agents socials, quan en realitat es tracta d’un assumpte molt més complex i, en part, generat per ella mateixa mitjançant el seu abrupte i innecessari anunci el passat 2 de febrer de la imminent imposició de l’esmentat Reial Decret. Tot l’anterior exigeix, sense cap dubte, la participació activa i inexcusable dels ministeris de Foment i Ocupació en el procés obert, i no el seu irresponsable “absentisme” d’avui.

5.- Reiterem una vegada més  que, el nostre objectiu específic en l’actual context es manté ferm i invariable: salvaguardar els legítims interessos dels estibadors i estibadores, un col·lectiu altament qualificat i productiu, del qual l’acompliment és bàsic per al creixement econòmic i el benestar social del nostre país. Es per aquest motiu  que el manteniment de l’ocupació i la formació específica i reglada d’aquests professionals siguin dues condicions irrenunciables per assolir un acord definitiu entre les parts.