El Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya guanyem una sentència que declara que els períodes d’Incapacitat Temporal d’una treballadora, gericultora en una residència d’ancians, amb diagnòstic “Infecció per coronavirus no especificada”, deriven de Malaltia Professional.  

El Jutjat Social núm. 26 de Barcelona, en aquesta sentència innovadora, reconeix que l’essencial per a determinar si un centre és sociosanitari o no, i així acollir-se a l’article 5 del RD Llei 6/2020 i a l’article 6 del RD Llei 3/2021, “no és el codi CNAE de l’empresa, sinó la naturalesa dels serveis prestats de caràcter sociosanitari“, característica que es dóna en aquest cas, en treballar l’actora en una residència amb atenció sanitària.  

Així mateix, considera que el fet de no existir comunicat d’accident (requisit exigit pels anteriors RDL) no és motiu suficient per a desestimar la demanda, atès que sinó deixaríem en mans de les empreses la resolució del litigi, atès que pot negar-se a cursar el comunicat d’accident.  

Així, en existir certificat del Servei Prevenció d’exposició al risc COVID de la treballadora durant la prestació de serveis i treballar com a gericultora en un centre sociosanitari, se li ha d’aplicar el RD Llei 3/2021 i estima la demanda considerant que aquests períodes d’Incapacitat Temporal deriven de Malaltia Professional.  

I encara va més enllà, considerant que els períodes d’Incapacitat Temporal de la treballadora deriven de Malaltia Professional, en aplicació de la normativa general del RD 1299/2006, enquadrant-ho en l’epígraf 3A0104 en haver-se recollit específicament el coronavirus de síndrome respiratòria en el grup 3 per l’Ordre TES/1180/2020 de 4 de desembre.