Les patronals catalanes rebutgen les propostes sindicals en la negociació de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) 2018

Després de tres mesos de negociacions, les patronals catalanes Foment del Treball, Pimec i Fepime rebutgen les principals propostes de CCOO i UGT de Catalunya per renovar l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) 2018.

L’AIC hauria d’orientar la negociació dels convenis col·lectius dels propers anys, enfortir i desenvolupar el marc català de relacions sociolaborals i afavorir una sortida més justa al llarg període de crisi econòmica que, juntament amb les reformes laborals, ha deteriorat greument les condicions de treball, precaritzant l’ocupació, reduint els salaris i augmentant les desigualtats.

En matèria salarial UGT i CCOO han exigit criteris clars que permetin la recuperació del poder adquisitiu dels salaris, amb increments que tinguin en compte tant la pèrdua salarial d’aquests anys com l’evolució de la inflació amb clàusules de revisió salarial que garanteixin el salari real pactat.

Els sindicats plantegen prestar una especial atenció a la negociació de mesures concretes contra la bretxa salarial entre dones i homes, que possibilitin una igualtat de gènere real. En matèria d’igualtat han plantejat que s’estengui l’obligació de fer plans d’igualtat de gènere a totes les empreses a partir de 100 persones de plantilla; i abordar de manera decidida mesures de no discriminació del col·lectiu LGTBI al món del treball.

En relació a la contractació, CCOO i UGT reivindiquen solucions a l’augment de la contractació temporal injustificada i la necessitat d’afavorir la contractació indefinida i estable; i mesures també contra la contractació a temps parcial involuntària, que s’ha convertit en un dels problemes més greus del nostre mercat de treball, amb nivells de frau de llei molt superiors a la situació anterior a la crisi.

En temps de treball, els sindicats insisteixen en la necessitat d’orientacions per a una reducció ordenada i real de la jornada de treball, que permeti la creació de nous llocs de treball.

Al mateix temps, la flexibilitat negociada del temps ha d’incorporar nous drets de conciliació corresponsable. El dret al control de la jornada diària es converteix en clau per evitar prolongacions de jornada no pagades, i possibilitar l’autogestió del temps a favor de les persones treballadores.

Els processos d’externalització i subcontractació d’activitats, l’objecte dels quals ha estat exclusivament el d’abaratir costos salarials a través de les empreses de serveis i multiserveis, ha de tenir límits. Per això, CCOO i UGT  reivindiquen que els convenis col·lectius incorporin clàusules que obliguin al fet que les empreses multiserveis, davant la precarització de l’ocupació, els efectes negatius per a la salut i l’enfonsament salarial que suposen, garanteixin com a mínim els salaris i drets del conveni col·lectiu sectorial de les diferents activitats que desenvolupin.

En el mateix sentit, i per fer front a problemes nous de la nostra actualitat econòmica i social, UGT i CCOO han proposat un conjunt de mesures concretes contra les denominades plataformes digitals que sota el paraigua d’una falsa economia col·laborativa oculten noves formes d’explotació laboral extrema i neguen a les persones fins i tot els mínims drets de la relació de treball. De fet, la patronal es nega a engegar iniciatives que permetin, a través de la col·laboració amb l’autoritat laboral, eradicar aquestes males pràctiques que a més de precarització generen una greu competència deslleial.

Davant la negativa de les patronals catalanes en aquesta fase de la negociació de l’AIC, respecte a propostes sindicals essencials per orientar una sortida justa i equilibrada del llarg període de crisi econòmica i social, CCOO i UGT anuncien l’inici d’un procés de mobilitzacions sostingut en el temps, que té el seu punt de partida el proper dimarts 22 de maig.