El sindicat SEMAF ha endegat actuacions de pressió davant la direcció del Grup Renfe tot indicat als seus afiliats i afiliades que deixin com a no aptes per a la circulació trens que tenen elements pintats amb grafitis, elements amb els que, per altra banda, els i les maquinistes de Rodalies de Catalunya fa anys que estem acostumats i acostumades a prestar servei.

La inacció per part dels Mossos d’Esquadra, de la direcció de Renfe, dels poders polítics i dels òrgans judicials han generat que més del 70% dels 271 trens que hi ha a Catalunya estiguin circulant amb grafitis, tot i que el personal de neteja els estan eliminant cada dia.

UGT i CCOO considerem aquestes accions totalment desencertades. En la situació de pandèmia en què ens trobem no considerem adequat alterar greument la freqüència dels trens ofertats provocant que alguns d’ells siguin suprimits. Creiem que és una actitud reprobable perquè genera aglomeracions que afavoreixen la propagació de la Covid-19 entre els treballadors i treballadores que cada dia es traslladen al seu lloc de feina en transport públic.

Cal encaminar aquest conflicte per la via de la negociació i l’acord en el marc de la negociació del conveni amb afectació a tots els col·lectius de l’empresa.

Per una altra banda, manifestem que l’element que determina aquest conflicte és el fet de mantenir a Catalunya una plantilla de maquinistes redïda i inestable. Des de fa mesos s’estan suprimint més de 60 trens diaris per manca de personal i la direcció del Grup Renfe no ha fet res per evitar-ho, incomplint, entre altres, les condicions sanitàries necessàries per al transport col·lectiu.

També considerem reprobable l’estratègia del sindicat Semaf en indicar a la seva afiliació que es neguin a impartir formació pràctica de conducció a l’alumnat de l’Escola Tècnico-Professional de Conducció del Grup Renfe.

No és raonable que l’oposició de Semaf a la pròrroga del II Conveni Col·lectiu del Grup Renfe acordada per CCOO i UGT perquè no inclou temes laborals de caràcter corporatiu, només per al col·lectiu de conducció, la pagui l’alumnat de les escoles de formació. Estan instrumentalitzant un grup vulnerable que ha realitzat una important inversió de temps i diners, i que ja han vist dilatada la seva formació pels efectes de la pandèmia. Creiem que és una actuació èticament deplorable fer-los pagar els plats trencats per una negociació equivocada.