Iniciem l’any pitjor que com vam acabar el 2020, amb més de mig milió de persones a l’atur registrades pel SOC, de les quals més del 48% ja no cobra cap prestació.

Reclamem pressupostos socials amb més inversió pública, posar en marxa de manera urgent mesures de protecció social i implementar polítiques clares de reactivació econòmica.

Principals dades d’atur, contractació i afiliació del mes de gener a Catalunya:

Dades destacades:

Atur

• Catalunya comença el 2021 amb 508.081 persones en situació d’atur, 10.470 persones més que el mes anterior (+2,10%), i 114.399 persones més que ara fa un any (+29,6%).
• A l’Estat espanyol, l’atur se situa en 3.964.353 persones, amb un increment intermensual de 76.216 persones (+1,96%), i un creixement interanual de 710.500 persones (+20,42%).
• L’atur augmenta a totes les províncies: a Barcelona en 6.778 persones (+1,88%), a Tarragona en 1.604 persones (+2,64%), a Girona en 1.219 persones (+2,45%) i  a Lleida en 869 (+3,27%). Interanualment l’atur també s’ha incrementat a totes les províncies: +82.061 persones a Barcelona (+28,76%), +13.396 persones a Tarragona (+27,34%), +12.657 persones a Girona (+33,10%), i +6.285 a Lleida (+29,73%).
• Creix mes l’atur entre les dones (+5.793 dones, +2,12%), que entre els homes (+4.677 homes, +2,08%), tot i que interanualment, en termes absoluts, l’augment de l’atur masculí i femení ha estat molt similar: +57.288 homes (+33,27%) i +57.111 dones (+25,78%). Aquest mes les dones representen el 54,84% del total de l’atur.
• L’atur juvenil continua imparable, amb 2.240 joves més en situació d’atur en un mes (+5,76%), i ja són 41.129 joves en situació d’atur. Interanualment l’atur juvenil ha augmentat en 12.848 joves (+45,43%).
• Torna a créixer el nombre de persones majors de 45 anys en situació d’atur (+9.768 persones, +3,97%) i se situa en 256.081 persones. Interanualment s’han incrementat en 44.967 persones (+21,30%). Representen el 50,40% del total de l’atur a Catalunya.
• I també puja l’atur entre les persones immigrades, situant-se en 116.883 persones: +3.077 persones intermensualment i +35.136 persones interanualment. Representen el 23% del total de l’atur.
• L’atur creix a tots els sectors, però fonamentalment als serveis, amb 8.923 persones més. Entre les persones sense ocupació anterior puja en 867 persones, +372 persones a la indústria, +177 persones a la construcció i +131 persones a l’agricultura. Interanualment l’atur puja en tots els sectors, destacant els serveis, amb 87.326 persones més en situació de desocupació (+36,38%).

Afiliació a la seguretat social

Es desploma l’afiliació a la seguretat social, amb 36.770 persones cotitzants menys que el mes de desembre (-1,09%) i 72.759 llocs de treball menys que ara fa un any (-2,13%). Catalunya comença l’any amb 3.346.891 persones ocupades que cotitzen a la seguretat social.

Contractació

• Baixa la contractació. S’han signat un total de 180.795 contractes, 888 menys que al desembre (-0,49%), i 72.502 menys que ara fa un any (-28,62%). Aquest descens en la contractació es deu a que a la província de Barcelona s’han signat 3.031 contractes menys que el mes anterior, mentre que a la resta de províncies la contractació ha augmentat: Girona +1.178 contractes, Lleida +782 contractes i Girona +183 contractes. Interanualment s’han signat 72.502 contractes menys, amb un descens a totes les províncies.
• Tot i això, s’han signat 26.228 contractes indefinits, 3.781 més que al desembre (+16,84%), però 12.026 contractes menys que ara fa un any (-31,44%).
• Per contra baixa la contractació temporal: 4.669 contractes menys intermensualment (-2,93%), i 60.476 contractes temporals menys que l’any passat (-28,12%). La contractació de gener torna a ser imminentment temporal: el 85,49% de la contractació, +0,59 punts percentuals més que ara fa un any.
• El 72,08% de la contractació ha estat del sector serveis (130.312 contractes). El 60,93% del total de la contractació d’aquest mes ha estat temporal i del sector serveis (110.166 contractes).
• El 52,60% dels contractes d’aquest mes els han signat homes (95.096 contractes) i les dones el 47,40% del total de la contractació (85.699 contractes).

Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO)

• Del total d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) presentats en la primera onada de la pandèmia Covid-19, 52.211 persones encara es troben en situació d’ERTO a Catalunya (8.667 menys que el mes anterior). D’elles, 34.254 es troben en situació d’ERTO per força major.
• A més, 118.928 persones també estan en situació d’ERTO com a conseqüència de la pròrroga d’aquest mecanisme per donar resposta a la segona onada de la Covid-19 (7.071 més que el mes anterior). D’aquestes, 11.754 persones estan en ERTO per impediment, 59.190 persones per limitació, 40.485 persones són de sectors especialment afectats (CNAE annex) i 7.499 formen part de la cadena de valor dels àmbits més castigats.
• Així, aquest primer mes de l’any un total de 171.139 catalans i catalanes estan afectats per un ERTO, el que suposa una desafectació de 1.596 persones treballadores respecte al mes anterior.

Protecció social

• 255.520 persones en situació d’atur reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 51,35%: 133.976 persones cobren una prestació contributiva i 121.544 persones cobren una prestació no contributiva.
• El nombre de persones que no cobren prestacions se situa en 242.091 persones (el 48,65% del total de l’atur registrat).
• A Catalunya, des del mes d’abril s’han tramitat un total de 1.250.902 altes inicials de prestacions contributives dels ERTOs vinculades a la Covid-19 (1.078.617 de suspensió i 172.285 parcials).

Valoració i propostes de la UGT de Catalunya

Iniciem l’any 2021 amb més atur, menys ocupació i més precarietat laboral i social: més de mig milió de persones en situació d’atur registrades a les Oficines de Treball del SOC, de les quals més del 48% no cobra una prestació, tenim 171.139 persones treballadores en situació d’ERTO, i continua la destrucció de llocs de treball, amb 36.770 persones cotitzants a la seguretat social menys aquest mes i 72.789 menys que ara fa un mes.

Alertem també sobre l’increment desaforat de l’atur juvenil, amb una pujada interanual del 45,43%, i també sobre l’augment de la desocupació entre les persones majors de 45 anys, que ja representen més del 50% del total l’atur català.

La crisi sanitària està donant pas a una crisi laboral amb milers de llocs de treball perduts i el tancament de moltes empreses, però que podia haver estat molt pitjor sense la figura dels ERTOs, que han estat el principal coixí per protegir l’ocupació i que han de continuar, mentre duri la situació de crisi sanitària, per evitar que es produeixin acomiadaments.

Alertem, però, sobre el fet que tot i la figura dels ERTOs, 7.936 persones treballadores van perdre la seva feina l’any 2020 a conseqüència d’un ERO d’extinció (1.757 treballadors i treballadores més que al 2019): 4.778 persones del sector serveis i 2.584 persones del sector de la indústria (sense incloure els procediments resolts des del Ministeri de Treball que afecten a més d’una Comunitat Autònoma).

Per una altra banda, estem també davant de la cronificació de la pobresa, amb l’augment de la vulnerabilitat de moltes persones i l’increment de les desigualtats socials, per la qual cosa, és urgent implementar de manera immediata mesures de protecció per atendre l’emergència social  de les persones que no tenen recursos per fer front a aquesta situació.

Però abans de res, hem de ser capaços de controlar la pandèmia per a garantir l’activitat i l’ocupació, posant a disposició els recursos necessaris per accelerar el procés de vacunació de la població, i exigint a les farmacèutiques el compliment dels compromisos que tenien amb la Unió Europea (UE).

Per tot això, des de la UGT de Catalunya reclamem:

• Uns pressupostos socials, amb més inversió pública, recuperant i superant els nivells de 2010, previ a les retallades, capaços de fer front a les necessitats de les persones i les empreses amb més dificultats.

• · La utilització dels fons europeus Next Generation per l’assoliment del canvi de model productiu, garantint que arriben a la ciutadania, que son generadors d’ocupació de qualitat i que arriben a aquelles empreses que demostrin la seva responsabilitat social.

• Posar en marxa de manera urgent mesures de protecció social per evitar l’increment desaforat de la taxa de pobresa. Establir ajudes concretes per persones treballadores en ERTO amb baixos ingressos i fixes discontinus. Agilitar la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i augmentar la capacitat de resposta de la Renda Garantida de Ciutadana per tal de que arribi a tothom que ho necessiti.

• Implementar unes polítiques clares de reactivació econòmica, amb mesures immediates i urgents per compensar els sectors mes afectats per la crisi sanitària i les restriccions.

• Iniciar un canvi en el nostre model productiu, amb una aposta clara pel sector de la indústria, i amb una política industrial potent, capaç de generar ocupació de qualitat, basada en la innovació, el coneixement i la qualificació i amb unes condicions laborals dignes per a les persones treballadores, a l’alçada del que fan altres països europeus.

• La derogació immediata de les reformes laborals dels anys 2010, 2012 i successives en la seva totalitat, com a punt de partida imprescindible per construir un model de relacions laborals més eficient i amb més drets per a totes les persones treballadores.

• L’increment del Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari mitjà del país, d’acord amb la Carta Social Europea, per evitar salaris per sota del llindar de la pobresa, millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores i activar l’economia del nostre país.

• La reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.

• El compliment per part de les empreses i les administracions de l’obligació de garantir la seguretat i la salut de tots dels treballadors i les treballadores consensuant i establint les mesures i els protocols necessaris per desenvolupar el seu treball.
• Unes polítiques actives d’ocupació d’impacte directe sobre les persones treballadores més afectades per aquest crisi, amb itineraris personalitzats, incrementant el nombre d’orientadors i orientadores especialitzats, per tal de garantir una ràpida i adequada atenció a les persones.