És essencial continuar avançant en la millora de la qualitat de l’ocupació amb reformes com la del acomiadament, la reducció de la jornada laboral, la contractació a temps parcial i la millora de les polítiques actives.

Principals dades d’atur, contractació i afiliació del mes de gener a Catalunya.

ATUR I CONTRACTACIÓ GENER 2024 – Principals dades Catalunya.

Dades destacades:

Atur

• El 2024 s’inicia a Catalunya amb 347.071 persones en situació d’atur, 3.690 persones més que el mes anterior (+1,07%), però 4.573 persones menys respecte a l’any anterior (-1,30%).

• A l’Estat espanyol l’atur se situa en 2.767.860 persones, 60.404 persones més intermensualment (+2,23%), però 140.537 persones menys interanualment (-4,83%).

• L’atur s’incrementa a totes les províncies: a Girona (+1,18%, +365 persones), a Barcelona (+1,12%, +2.854 persones), a Lleida (+0,82%, +141 persones) i a Tarragona (+0,81%, +330 persones). Respecte a l’any anterior l’atur es redueix a totes les demarcacions: a Lleida cau un 5,56% (-1.021 persones), a Girona un 5,08% (-1.675

persones), a Tarragona un 2,99% (-1.272 persones) i a Barcelona un 0,23% (-2.854 persones).

• Per sexes, l’atur masculí s’incrementa un 1,14% aquest mes (+1.675 homes) i el femení un 1,03% (+2.015 dones). Hi ha 49.465 dones més en situació d’atur que homes, i representen aquest mes el 57,13% del total de l’atur (198.268 dones per 148.803 homes). Respecte a l’any anterior, l’atur decreix en ambdós sexes: un 1,41% en les dones (-2.835) i un 1,15% en els homes (-1.738).
• L’atur juvenil també augmenta respecte al mes anterior (+1.508 joves,

+7,32%), situant-se en 22.104 joves. Interanualment, també s’incrementa en 1.114 joves (+5,31%).

• També puja l’atur entre les persones majors de 45 anys (+513 persones, +0,25%), situant-se en 202.258 persones. Interanualment baixa l’atur d’aquest col·lectiu (-2.953 persones, -1,44%). Aquest mes representen el 58,28% del total de l’atur a Catalunya.

ï Entre les persones estrangeres també s’incrementa l’atur respecte al mes anterior (+1.303 persones, +1,09%) situant-se en 70.350 persones. Interanualment, augmenta l’atur en 944 persones (1,4%). Aquest mes representen el 20,27% del total de l’atur.

• Per sectors, l’atur s’incrementa als serveis (+3.672 persones, +1,48%) i entre les persones sense ocupació anterior (+525 persones, +2,11%). Per contra, es redueix a la construcció (-230 persones), a la indústria (-180 persones) i a l’agricultura (-97 persones). Respecte a l’any anterior, l’atur es redueix a tots els sectors: als serveis en 3.556 persones, a la construcció en 60 persones, a l’agricultura en 631 persones i a la indústria en 1.658 persones. Interanualment, també creix el nombre de persones sense ocupació anterior (+1.332 persones).

Afiliació a la seguretat social

• L’any comença amb 3.674.897 persones cotitzants a la seguretat social, 34.912 menys que el mes anterior (-0,94%), però 96.754 més que ara fa un any (+2,70%).

Contractació

• S’incrementa la contractació. Aquest mes s’han signat un total de 195.293 contractes, 34.336 contractes més que l’anterior (+21,33%), i 9.427 contractes més interanualment (5,07%).

• S’incrementa la contractació indefinida: 83.037 contractes indefinits signats, 22.600 contractes més respecte al desembre (+37,39%), i 535 contractes indefinits més (+0,65%) interanualment. La contractació indefinida representa el 42,52% del total de la contractació mensual.

• Els contractes fixos discontinus (14.511 contractes aquest mes), representen el

17,48% del total de la contractació indefinida.

• La contractació temporal augmenta: 112.256 contractes temporals signats, 11.736 contractes més intermensualment (11,68%) i també 8.892 contractes més interanualment (8,60%). La contractació temporal representa el 57,48% del total de la contractació mensual.

• Intermensualment, creix la contractació a tots els sectors: als serveis amb 19.125 contractes més, a la indústria (+10.790 contractes), a la construcció (+4.397 contractes), i a l’agricultura (+24 contractes). Interanualment, augmenta també en la indústria en un 11,21% (3.290 contractes) i en els serveis en un 4,31% (6.216 contractes). Per contra, en l’agricultura es redueix un 1,77% (45 contractes) així com en la construcció en un 0,35% (34 contractes).

• Del total de contractes signats, el 77,11% ha estat del sector serveis (150.581 contractes), i d’aquests, el 43,12% ha estat indefinida. Aquest mes, la contractació indefinida a la construcció representa el 84,20% dels contractes signats, a l’agricultura el 71,24%, i a la indústria el 25,33%.

ï Al gener la contractació masculina ha estat superior a la femenina: el 51,54% dels contractes d’aquest mes els han signat homes (100.661 contractes) i el 48,46% dones (94.632 contractes).

Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO)

• Es redueix el nombre de persones en situació d’ERTO. A 1 de febrer, 1.669 persones estaven en situació d’ERTO a Catalunya, 389 persones menys que el mes anterior i 569 persones menys que ara fa un any. D’aquestes, 1.403 persones estan incloses en ETOP i 266 persones en un ERTO per força major.

• Del total de persones en ERTO, 582 són dones i 1.087 són homes. Les dones representen el 34,87% de les persones incloses en un ERTO.

• El 41,40% de les persones tenen un ERTO parcial (691 persones) i el 58,60% tenen un ERTO amb suspensió del contracte (978 persones).

• A l’Estat espanyol 10.433 persones estan en situació d’ERTO. Protecció social
• 246.694 persones reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 71,84% (s’inclouen els treballadors fixos discontinus que es troben en període inactiu dins del contracte)
  • 145.349 persones cobren una prestació contributiva
  • 101.345 persones cobren una prestació no contributiva (el 41,08% del total d’atur registrat amb dret a prestació)

• 96.687 persones no cobren prestacions per desocupació (el 28,16% del total de l’atur registrat).

Valoració i propostes de la UGT de Catalunya

El 2024 dona el tret de sortida amb el creixement habitual de l’atur al gener (+3.690 persones), acompanyat de la destrucció de 34.912 llocs de treball, a causa de la finalització de la campanya de Nadal. Es destaca l’augment respecte al mes anterior, en diversos segments de la població: els homes, les dones, la ciutadania jove, les persones majors de 45 anys, la població estrangera i bàsicament en el sector dels serveis. Alertem però, de l’increment interanual de l’atur juvenil, així com de les persones estrangeres i d’aquelles sense ocupació anterior.

Malgrat l’augment, cal puntualitzar que aquestes xifres són les més baixes en un gener des del 2008, i es mantenen les dades històriques d’afiliació a la seguretat social.

D’altra banda, s’ha incrementat la contractació durant aquest mes, amb més contractes indefinits, que arriben al 42,52% del total dels registrats. Aquesta xifra representa un notable increment des de l’any 2022, quan era del 20,78%, i el 2021, amb un 14,51%. També augmenten els contractes temporals. El mes finalitza amb 389 persones menys en situació

d’ERTO, en comparació amb el desembre, i 569 persones menys en comparació el gener del 2023.

Continuem amb la bona evolució del mercat del treball, fruit de la reforma laboral, amb la disminució 4.537 persones menys a l’atur en un any, i amb la creació de gairebé 97.000 llocs de treball.

Així mateix, els contractes fixos discontinus representen aquest gener el 17,48% de la contractació indefinida, però s’ha de tenir en compte que les persones cotitzants al règim general de la seguretat social amb un contracte fix-discontinu representen el 5,30% del total d’afiliacions amb contracte indefinit.

La bona evolució interanual de les dades del mercat de treball contrasta amb un nou increment de la dada estimada l’IPC, que hem conegut recentment, i que el situa en el 3,4%, tres punts percentuals més que al desembre. Malgrat la baixada dels preus dels carburants, l’encariment de l’electricitat és un dels factors d’aquest repunt, derivat de l’aixecament de les mesures del govern per frenar l’augment de preus causat per la guerra d’Ucraïna. Novament, l’economia de la classe treballadora és llastrada per l’increment de preus que fan incrementar la pobresa laboral i les situacions de vulnerabilitat de les famílies amb menys recursos.

L’increment de l’SMI en un 5% – 1.134 euros mensuals per 14 pagues – pactat entre el govern de l’Estat espanyol i les organitzacions sindicals més representatives ha de servir perquè les famílies recuperin progressivament el poder adquisitiu perdut en els darrers anys, i reduir les diferències salarials dels joves i les dones. La millor distribució de la riquesa i la capacitat de despesa més elevada de les classes més populars es traduirà en la creació de nous llocs de treball.

D’altra banda, aquests dies també estem coneixent els beneficis estratosfèrics del sector bancari al llarg del 2023: 26.000 milions d’euros entre les entitats financeres més destacades del país. Uns guanys històrics que són el resultat de la pujada d’interessos en les hipoteques i la no remuneració dels dipòsits de les persones treballadores. Una vegada més la banca guanya i es lucra a costa de la ciutadania.

Per tot això, s’han d’implantar mesures que facin front de manera urgent i immediata a l’increment de situacions de vulnerabilitat, la pèrdua del poder adquisitiu de les llars i les persones treballadores, la devaluació dels salaris, i l’augment de les desigualtats i de la pobresa laboral, agreujades per les diferents crisis econòmiques i sociopolítiques que arrosseguem de l’any 2023.

En aquest escenari, persisteixen els problemes estructurals del nostre mercat de treball que continuen precaritzant les condicions laborals de les persones treballadores: els baixos salaris, la parcialitat involuntària, les jornades irregulars o les hores extres no reconegudes, les dificultats en l’accés al treball de joves i dones i l’atur de llarga durada i molt llarga durada.

Necessitem unes polítiques actives d’ocupació fortes i que posin al centre dels seus objectius a les persones treballadores. Adaptar les polítiques a les persones per millorar les possibilitats d’inserció laboral, i la seva formació professional, i també incrementar la capacitat d’intermediació dels serveis públics d’ocupació són elements imprescindibles per augmentar la qualitat del mercat laboral.

Tots aquests són els temes que han de centrar els nostres esforços durant el 2024.

Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama:

• Uns pressupostos socials per aquest nou any, que no tan sols estiguin centrats en la recuperació econòmica, sinó que acabin amb les disparitats socials i que defensin els drets de la ciutadania catalana. Instem en què es facin inversions reals en un model productiu, de consum i de mobilitat, que garanteixi una societat equitativa, justa i sostenible, capaç de fer front als reptes causats per l’emergència climàtica.
• Promocionar la igualtat efectiva entre dones i homes en el mercat laboral i en els llocs de feina, eliminant la bretxa salarial de gènere, promovent la conciliació laboral i la coresponsabilitat en el repartiment de cures. Instaurar entorns de treball segurs i lliures de qualsevol tipus de discriminació i forma de violència de gènere.
• Assolir el Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – sent el 60% del salari mitjà –, per garantir un salari digne i ajustat a la realitat socioeconòmica de la població catalana. Els salaris han d’anar en consonància amb els nivells d’inflació i els beneficis empresarials, per tal d’eradicar la pobresa laboral (el 10,9% de les persones treballadores disposen d’una renda inferior al llindar de pobresa).
• Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible.
• Aconseguir els acords de la reducció i la racionalització de la jornada laboral. Establir les 35 hores per llei, sense deixar enrere les 32 hores setmanals. Augmentar la qualitat de les condicions laborals, dedicar menys hores a la feina i tenir un salari digne ha de ser el objectiu final.
• Consolidar la negociació col·lectiva com la font per assolir unes condicions laborals proporcionals i equitatives per a totes les treballadores i treballadors. Eina essencial per tal d’establir un equilibri i la pau social.
• Exigim la fusió de productivitat, innovació i coneixement amb la creació de llocs de treball dignes, millorant el benestar social i protegint l’entorn. Enfrontem l’emergència climàtica amb una indústria robusta que abraça les energies renovables, un turisme sostenible amb condicions laborals dignes i un sector de serveis amb valor afegit. No només volem un canvi, sinó un progrés cap a la sostenibilitat i el benestar per a tothom.
• Impulsar el treball digne i la disminució dels nivells d’atur per tal de poder arribar a la plena ocupació. És imperatiu que es creïn unes polítiques públiques actives d’ocupació per fer front a l’atur dels sectors més vulnerables de la població. Promocionar l’augment dels recursos monetaris, físics i de personal al Servei Públic d’Ocupació, a fi i efecte de transformar-lo en una servei de referencia per les persones treballadores i per els ocupadors.
• Reivindiquem el Diàleg Social i del marc català de relacions laborals com a instrument de participació entre el Govern i els Interlocutors Socials. Aquesta col·laboració és essencial per desenvolupar mesures destinades a protegir els individus i garantir els seus drets socials. Promoure un model laboral just, solidari i equilibrat. La cooperació és clau per aconseguir un entorn laboral més equitatiu i sostenible.