• L’atur creix a Catalunya per tercer mes consecutiu, i se situa en 354.318 persones. Són 373 persones més respecte al mes anterior (+0,96%), però 24.152 persones menys interanualment (-6,38%).

• A l’Estat espanyol, també augmenta l’atur i se situa en 941.919 persones, amb un increment intermensual de 17.679 persones (+0,60%), tot i que interanualment es redueix en 315.883 persones (-9,70%).

• L’atur puja a totes les províncies. En termes absoluts, Girona és la província on més creix l’atur aquest mes (+1.139 persones, +3,54%), seguida de Lleida (+886 persones, +4,77%), Tarragona (+790 persones, +1,98%) i, finalment, Barcelona (+558 persones, +0,22%). Interanualment l’atur baixa a totes les demarcacions: a Barcelona en 17.530 persones, a Tarragona en 3.760 persones, a Girona en 2.129 persones i a Lleida en 733 persones.

• Per sexes, augmenta l’atur masculí (+3.712 homes, +2,52%), mentre que el femení es redueix lleugerament (-339 dones, -0,17%). Tot i això les dones representen el 57,36% del total de l’atur, amb 146 dones més en aquesta situació (203.232 dones per 151.086 homes). Interanualment, la reducció de l’atur femení (-14.139 dones, -6,50%) ha estat superior al masculí (-10.013 homes, -6,22%).

• Aquest mes torna a incrementar-se l’atur juvenil (+1.954 joves, +10,57%) i se situa en 20.433 joves. Interanualment, però, es redueix (-759 joves, -3,58%).

• Augmenta també l’atur entre les persones majors de 45 anys, amb 1.272 persones més en situació d’atur (+0,62%), situant-se en 205.312 persones. Interanualment baixa l’atur d’aquestes persones (-13.019 persones, -5,96%). Representen el 57,95% del total de l’atur a Catalunya.

• I entre les persones estrangeres creix també l’atur, situant-se en 307 persones, 3.796 persones més intermensualment, tot i que interanualment són 3.797 persones estrangeres menys en situació d’atur. Representen el 19,28% del total de l’atur.

• L’atur creix als serveis (+1.503 persones), entre les persones sense ocupació anterior (+1.247 persones), a l’agricultura (+557 persones) i a la indústria (+278 persones). Per contra, es redueix a la construcció (-212 persones). Interanualment, l’atur es redueix a tots els sectors: -20.048 persones als serveis, -2.572 persones a la construcció, -1.218 persones a la indústria, -817 persones a l’agricultura, a excepció de les persones sense ocupació anterior (+503 persones).
  

• Es creen 20.602 llocs de treball en un mes (+0,57%) i el número de persones cotitzants a la seguretat a Catalunya se situa en 3.613.362 persones. Interanualment s’han creat 134.794 llocs de treball (+3,87%).
  

• Creix la contractació. Aquest mes s’han signat un total de 006 contractes, 57.084 contractes més que el mes passat (+27,45%), però 14.408 contractes menys que ara fa un any (-5,16%).

• Puja la contractació indefinida. 130.845 contractes indefinits signats, 45.759 contractes més intermensualment (+53,78%), i 900 contractes indefinits més interanualment (+184,79%). La contractació indefinida representa el 49,37% del total de la contractació mensual.

• Els contractes fixos discontinus (38.813 contractes aquest mes), representen el 29,66% del total de la contractació indefinida (l’any 2021 representaven el 14,51%).

• Creix també la contractació temporal d’aquest mes. 134.161 contractes temporals signats, 11.325 contractes més intermensualment (+9,22%). Però interanualment cau la contractació temporal, amb 99.308 contractes menys (-42,54%). La contractació temporal representa el 50,63% del total de la contractació mensual.

• Per sectors, la contractació augmenta als serveis, amb 641 contractes més. Segueix la indústria (+6.598 contractes) i la construcció (+4.286 contractes). Per contra, l’agricultura contracta menys (-2.441 contractes). Interanualment baixa la contractació a tots els sectors: serveis (-7.263 contractes), indústria (-5.773 contractes), agricultura (-1.066 contractes) i construcció (-306 contractes).

• Del total de contractes signats, el 79,06% ha estat del sector serveis (209.502 contractes), i d’aquests, el 50,06% ha estat indefinida. Aquest mes, la contractació indefinida a la construcció representa el 82,77% dels contractes signats, a l’agricultura el 66,98%, i a la indústria el 30,34%.

• El 50,47% dels contractes d’aquest mes els han signat homes (133.743 contractes) i el 49,53% dones (130.845 contractes).

En el que portem d’any, la contractació indefinida representa el 40,88% del total de la contractació acumulada, davant del 14,76% del mateix període de l’any passat i del 13,23% del setembre de 2019. La contractació fixa discontínua, en l’acumulat de l’any,  representa el 25,9% de la contractació indefinida (9,71% l’any anterior).

• A 30 de setembre, 093 persones estaven en situació d’ERTO a Catalunya, 95 persones més que el mes anterior. D’aquestes, 2.402 persones estan incloses en ETOP, 387 persones en un ERTO per força major i 304  persones en el mecanisme RED sectorial d’agències de viatges (de les quals el 78,29% són dones, i el 78,62% pertanyen a la província de Barcelona)

• Del total de persones en ERTO, 1.586 són dones i 1.507 són homes. Les dones representen el 51,28% de les persones incloses en un ERTO.

• El 47,56% de les persones tenen un ERTO parcial (1.471 persones) i el 52,44% tenen un ERTO amb suspensió del contracte (1.622 persones).

• A l’Estat espanyol el número de persones en situació d’ERTO es de 666 persones.

• 015 persones reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 64,12% (s’inclouen els treballadors fixos discontinus que es troben en període inactiu dins del contracte)
  • 227 persones cobren una prestació contributiva
  • 788 persones cobren una prestació no contributiva (el 39,90% del total de d’atur registrat amb dret a prestació)

• 930 persones no cobren prestacions per desocupació (el 35,88% del total de l’atur registrat).
  

Creix l’atur a Catalunya per tercer mes consecutiu, amb 3.373 persones més en situació de desocupació al setembre, amb més atur juvenil, entre les persones majors de 45 anys i les persones estrangeres, com a conseqüència de la finalització de la temporada estival.

Catalunya ha estat la segona comunitat on més ha pujat l’atur en xifres absolutes, després d’Andalusia. Tot i això, estem davant la dada d’atur més baixa en un setembre des de l’any 2008.

Tot i l’increment de l’atur,  aquest mes s’han creat 20.602 llocs de treball a Catalunya, degut a l’augment de persones cotitzants a la seguretat social a la província de Barcelona (+43.596 persones), malgrat la pèrdua d’ocupació a la resta de províncies (-13.640 a Girona, -5.538 a Tarragona i -3.816 a Lleida).

I la contractació ha augmentat aquest mes amb un fort increment dels contractes indefinits (+45.759 contractes) i més contractes temporals (11.325 contractes). La reforma laboral continua reflectint-se a les dades de contractació i al setembre els contractes indefinits representen gairebé el 50% del total de la contractació mensual, i el 41% de la contractació acumulada de l’any.

Interanualment les dades mostren una evolució molt favorable. Es redueix l’atur a tots els grups poblacionals (homes, dones, joves, majors de 45 anys i persones estrangeres) i a tots els sectors (a excepció de les persones sense ocupació anterior); s’han creat 134.794 llocs de treball en un any; i la contractació s’ha reduït, però degut a la caiguda de la contractació temporal: s’han signat més contractes indefinits (+84.900 contractes) i menys contractes temporals (-99.308 contractes).

Tot i la bona evolució interanual de les dades del mercat de treball, la pujada de preus i la crisi energètica han produït que el volum de la cistella de la compra de béns de primera necessitat s’hagi incrementat en un 18,5% en el darrer any, afectant de manera directa el poder adquisitiu de les persones treballadores i aquelles en situació de més vulnerabilitat. Recordem que gairebé un 36% de les persones en atur, 125.930 persones a Catalunya, no cobren prestació per situació de desocupació.

En aquest sentit, la setmana passada el Govern de la Generalitat va anunciar un paquet de mesures per afrontar l’encariment del cost de la vida i la crisi energètica, amb la voluntat d’ajudar les famílies vulnerables, joves, sector primari i empreses catalanes, però es tracta de mesures no concretades, la majoria d’elles supeditades als pressupostos de 2023, que son fruit de la improvisació i que no han tingut en compte l’opinió dels agents econòmics i socials del país.

Des de la UGT de Catalunya tornem a insistir en la necessitat d’utilitzar els instruments dels que ja disposem, com el Consell del diàleg social, on ja fa mesos que hem plantejat propostes concretes, que ha d’esdevenir l’escenari natural i l’eina de participació pel Govern i els interlocutors socials a l’hora realitzar propostes i establir consensos que afectin a la població catalana.

Davant l’actual situació, és necessària una actuació immediata, amb mesures concretes i urgents que donin una resposta global a la situació de vulnerabilitat i desigualtat, així com polítiques públiques accessibles, permanents en el temps i amb els professionals necessaris per atendre les persones.

La pujada de preus i l’increment de la pobresa l’hem de combatre amb mesures passen, entre d’altres, per l’increment de l’IRSC un 9%, l’ampliació de la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania i la introducció de l’Ingrés Mínim Vital, ampliant el nombre de persones beneficiàries de les rendes mínimes a Catalunya i incrementar la quantia dels ajuts, un Bo social per subministraments, en funció dels ingressos de la unitat familiar per sota d’un llindar concret que complementi els 200 Euros de l’estat; així com complementar les bonificacions al transport públic urbà i interurbà fins a la gratuïtat per garantir la igualtat de tracte a tota la xarxa catalana, ferroviària, de metro i de busos.

Així mateix reclamem que les conseqüències de la inflació siguin tingudes en compte en totes les negociacions, de manera que es distribueixin les càrregues i augmentin els salaris. Exigim a les organitzacions empresarials responsabilitat, que no bloquegin els processos de diàleg social ni de negociació col·lectiva, i que entenguin que és urgent que hi hagin pujades salarials justes i suficients.

La situació socioeconòmica de les persones treballadores continua veient-se molt ressentida a conseqüència dels efectes de la guerra d’Ucraïna sobre la capacitat adquisitiva de les llars. Les altes taxes d’inflació, l’augment dels tipus d’interès, i les moderadíssimes pujades salarials, es combinen per a fer a la classe treballadora la principal víctima de la crisi internacional.

La negativa de la CEOE a signar un nou Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva AENC) que asseguri pujades salarials justes, com a part d’un pacte de rendes que distribueixi de manera equilibrada els costos de la situació actual, manifesta la falta de mires i la poca responsabilitat de la patronal per al bon esdevenir de l’economia espanyola.

És l’hora de pujar salaris. En un moment difícil amb un creixement de la inflació i del cost de la vida desbocats, és fonamental reobrir les negociacions amb la patronal per tancar els milers de convenis bloquejats i aconseguir un acord general de salaris, per a això UGT i CCOO han convocat un calendari de mobilitzacions que començarà el pròxim 7 d’octubre, continuarà a la tardor i tindrà un punt d’inflexió en la gran mobilització del 3 de novembre a Madrid.

• L’increment del Salari Mínim Interprofessional i l’increment dels salaris de conveni i la inclusió de les clàusules de revisió salarial per evitar que els salaris continuïn perdent poder adquisitiu.

• Impulsar el Diàleg Social com a eina de participació per desenvolupar les mesures d’escut social i de millora de l’activitat econòmica que generi treball digne i amb drets, i un model laboral més just, solidari i equilibrat.

• La construcció del pressupost per al 2023 acompanyat d’un procés de diàleg social.

• Una reforma fiscal justa i solidària, adequant la part autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), reduint el pes de l’import a les rendes més baixes i augmentant a les rendes més altes.

• La reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.

• L’enfortiment dels serveis públics, amb més inversió en equipaments de salut, educació, serveis socials, dependència, serveis d’ocupaciói tot el sector públic, garantint també unes condicions salarials i laborals dignes per als treballadors i treballadores del sector.
  

• La posada en marxa del nou Pacte Nacional per a la Indústria, per impulsar la transició energètica i la generació d’energies renovables, així com la  transformació digital i verda sota criteris de responsabilitat social i transició justa, fent-la més resilient i sostenible d’acord amb la Agenda 2030 i les directrius europees.

• Una nova Llei per al sector del turisme, que fomenti la transformació del sector i la creació d’ocupació de qualitat i amb condicions laborals dignes per a les treballadores i els treballadors.

• La utilització dels Fons europeus de reconstrucció, transformació i resiliència i els Next Generation per impulsar polítiques de reactivació econòmica, dirigides a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, i a la creació d’ocupació de qualitat.