Rècord d’ocupació a Catalunya amb 3,86 milions de persones treballadors, però la precarietat persisteix

Entre juliol i setembre, Catalunya ha assolit un nou màxim històric amb 3,86 milions de persones ocupades i una disminució de 21.400 persones en situació d’atur, situant la taxa de desocupació en un 8,8%. Malgrat aquestes xifres aparentment positives, des de la UGT  de Catalunya volem subratllar que la realitat del mercat laboral català és molt més complexa i preocupant.

La disminució de l’atur i l’augment de l’ocupació no s’han traduït en una millora real de les condicions laborals, com hem pogut comprovar amb l’anàlisi de les microdades del tercer trimestre de l’EPA. Les dades amaguem realitats ben diferents: la precarietat, la temporalitat i l’exclusió laboral continuen sent estructurals.

Com hem comptàvem, les taxes d’ocupació i els nivells d’ocupació presenten dades positives. No obstant això, les dones, especialment les dones migrades, i les persones joves són les que més excloses d’aquestes taxes.

El nivell d’estudis influeix significativament en la taxa d’ocupació. Aquelles persones amb un nivell educatiu més alt tenen més probabilitats d’accedir a un lloc de treball.

Els més castigats pels contractes temporals

La reforma laboral del 2021 va suposar un pas endavant en la lluita contra la temporalitat, però els darrers resultats de l’EPA ens recorden que encara queda molt per fer. Encara que hem observat una reducció considerable de les taxes de temporalitat en els últims anys, un 12,6% de les persones assalariades de Catalunya continuen tenint un contracte temporal.

Les dades mostren que les persones joves són les més afectades per aquesta precarietat laboral. Un alarmant 37% de la població jove té un contracte temporal, mentre que les dones presenten una taxa de temporalitat del 14,8% i els homes un 10,5%.

Aquestes xifres són un reflex d’una realitat que no podem ignorar: els homes joves amb educació primària o inferior pateixen 66,7% de temporalitat, i les dones joves amb estudis primaris o inferiors arriben al 50,9%. Observem també que la taxa de temporalitat disminueix a mesura que augmenten els estudis i l’edat. No obstant això, cal destacar que, en el cas de les dones, tots els grups, excepte les dones joves amb estudis primaris o inferiors, presenten taxes de temporalitat superiors a les dels homes.

Aquesta desigualtat evidència la discriminació estructural que afecta les dones en el mercat laboral.

La temporalitat es concentra en els sectors més vulnerables, com el comerç i l’hostaleria, així com en alguns àmbits del sector públic. Les treballadores d’aquests sectors són les més afectades per aquesta precarietat, mentre que, en contrast, els professionals en càrrecs directius, principalment els homes, pràcticament no es veuen afectats per contractes temporals. Aquesta desigualtat és una prova evident de la discriminació estructural que persisteix en el mercat laboral, on la inseguretat i la precarietat esdevenen la norma per a aquells treballadors i treballadores que gaudeixen de menys protecció.

Qui es veu obligat a realitzar jornades parcials?

La parcialitat és un dels grans problemes que afecten el nostre mercat laboral. Com passa amb els contractes temporals, són les persones joves qui més sovint treballen a temps parcial. En concret, el 66,7% dels homes amb estudis primaris o inferiors es troben en aquesta situació, mentre que el 44,4% de les dones amb estudis secundaris també treballen a temps parcial.

A més, és evident que tenir un nivell d’educació superior ajuda a aconseguir contractes a temps complet. No obstant això, en el cas de les dones, l’educació les ajuda a reduir la taxa de parcialitat, encara que aquesta millora és menor en comparació amb els homes.

Cal destacar que, en tots els casos, excepte entre els homes joves amb estudis primaris o inferiors, les dones són les que presenten les taxes més elevades de treball a temps parcial. Aquesta dinàmica es veu especialment marcada en el grup conegut com a “generació sandvitx”, que inclou dones d’entre 30 i 60 anys. Aquelles amb estudis primaris o inferiors tenen una taxa de parcialitat que supera el 20%, mentre que en els homes d’aquesta mateixa franja d’edat, la taxa més alta és del 4%, i correspon als homes de 50 a 59 anys amb estudis primaris o inferiors.

Si analitzem els motius pels quals les persones tenen contractes a jornada parcial, només aproximadament un 7% ho fan perquè prefereixen no treballar a jornada completa. En canvi, al voltant d’un 37% no ha trobat feina a jornada completa.

Un dels factors més destacats és la responsabilitat de les cures familiars. El 30,9% de les dones que treballen a temps parcial ho fan perquè estan obligades a causa d’haver de compaginar i equilibrar les tasques de cura amb la vida laboral i personal, mentre que només un 12,8% dels homes treballen a temps parcial per la mateixa raó.

L’educació també és un factor important que influeix en la decisió de treballar a jornada parcial. Un 27,2% dels homes i un 11,3% de les dones es troben en aquesta situació degut a les seves responsabilitats acadèmiques.

Les persones que ocupen llocs de treball a jornada parcial són, en la seva majoria, treballadors no qualificats. Això inclou tant homes com dones, amb una presència significativa de dones en sectors com l’hostaleria, les oficines i despatxos, així com en el sector primari i públic

La pluriocupació dual: dones amb baixa qualificació que ho fan per sobreviure i homes amb alta qualificació que ho fan per tenir més ingressos.

La pluriocupació es divideix en dues realitats ben diferenciades. D’una banda, hi ha la pluriocupació voluntària, que es dóna quan una persona té un bon salari i ocupa una posició que li permet desenvolupar dues activitats laborals. Aquesta situació serveix per complementar els ingressos, millorant així el nivell de vida i la capacitat de despesa. Generalment, aquesta pluriocupació la realitzen homes molt qualificats, que especialment treballen en la seva primera ocupació en el sector públic.

D’altra banda, existeix la pluriocupació involuntària, que afecta especialment les dones amb baixa qualificació. Aquestes persones es veuen forçades a tenir una segona feina per subsistir, ja que poden tenir jornades laborals parcials involuntàries o bé els seus salaris són tan baixos que necessiten treballar hores extres per arribar a fi de mes.

La diferència entre ambdues realitats rau en la voluntarietat. Aquells que exerceixen pluriocupació de manera voluntària poden optar per deixar la segona feina si no poden compaginar-la amb les seves altres responsabilitats o si no tenen prou energia. En canvi, les persones que treballen per necessitat han d’assumir el desgast físic i emocional d’una doble jornada, la qual cosa pot tenir conseqüències negatives per a la seva salut i la seva vida personal.

La jornada de les persones pluriocupades és 5,4 hores més alta que la de les persones amb jornada complerta amb només una sola ocupació. Això suposa un disminució en la qualitat de vida, especialment per aquelles persones, dones amb baixa qualificació, que no ho fan voluntàriament sinó que ho fan per a poder sobreviure.

La jornada laboral, encara massa llarga per a més de 7 de cada 10 treballadors catalans

Durant el tercer trimestre, la jornada laboral mitjana efectiva per a les persones amb jornada completa ha estat de 38,6 hores. Alarmantment, un 71,6% d’aquestes persones han treballat més de les 37,5 hores, l’objectiu de la  negociació col·lectiva.

Els perfils amb jornades laborals més llargues inclouen les dones que treballen al sector primari, on sovint les condicions són precàries, així com els homes que es dediquen al comerç i l’hostaleria, i aquells que treballen en el sector de transport i logística. Tots aquests grups es veuen afectats per jornades que superen les 40 hores setmanals, la qual cosa no només empitjora la seva qualitat de vida, sinó que també pot afectar la seva salut física i mental.

La UGT de Catalunya reclama

• Exigim reformes per acabar amb l’acomiadament lliure, garantir la readmissió, augmentar les indemnitzacions i recuperar els drets perduts, com els 45 dies per any treballat, per frenar l’abús de les empreses. El sistema espanyol d’indemnitzacions per acomiadament, segons el Comitè Europeu de Drets Socials, no compleix les Conclusions per a Bulgària del 2003.
• Reajustar els salaris segons l’índex d’inflació i els guanys empresarials, amb l’objectiu d’eliminar la pobresa laboral. Aconseguir implantar el Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques del poble.
• Aconseguir acords per a la reducció i la racionalització de la jornada laboral, establint les 37,5 hores com a límit legal, lluitant per les 35 hores i sense deixar de caminar cap a les 32 hores setmanals. Prioritzar la millora de les condicions laborals, amb menys hores de treball i un salari adequat com a objectiu final.