Seguint la tendència del mes anterior, l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya continua a la baixa, acostant-se progressivament a l’objectiu europeu del 2%. La inflació catalana s’ha situat al 2,4%, una baixada de mig punt respecte al juliol (2,9%), mentre que la variació intermensual ha estat només d’un tímid 0,1%. A nivell estatal, la inflació també ha disminuït mig punt, quedant una dècima per sota de la catalana, amb un 2,3%.

Aquesta reducció de l’IPC ha estat impulsada principalment per una caiguda de gairebé un punt percentual en els preus del transport, juntament amb la desacceleració dels preus dels aliments. També s’ha de mencionar la baixada dels preus del vestit i calçat, que han retrocedit 0,3 punts respecte al juliol, i de la comunicació, que ha caigut un 0,1%. Per altra banda, l’esbarjo i la cultura han vist un augment de l’1,5%, mentre que altres grups han experimentat increments menors, inferiors al 0,7%. És important remarcar que els preus dels paraments de la llar, la medicina, l’ensenyament i altres serveis no han mostrat cap canvi respecte al mes anterior.

A nivell provincial, Barcelona i Lleida comparteixen un IPC del 2,5%, igual que la mitjana catalana. Girona ha registrat un 2%, mentre que Tarragona és l’única província per sota del 2%, amb un 1,9%. Pel que fa a la variació mensual, tant Lleida, Girona com Barcelona han experimentat una baixada del 0,1%, mentre que Tarragona no ha registrat cap canvi.

Pel que fa a la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), es manté igual respecte al juliol, en el 2,9%, essent la xifra més baixa des del febrer de 2022.

Aquestes dades reflecteixen un moment favorable, però no podem abaixar la guàrdia. Encara ens queda molta feina per fer. És urgent posar fre als marges abusius que mantenen moltes empreses, especialment aquelles dels sectors que tenen un impacte directe en l’augment de la inflació. Si no es prenen mesures per controlar aquesta especulació, seran les persones treballadores les que continuaran patint-ne les conseqüències. Cal garantir que aquesta baixada de preus es tradueixi en un alleujament real per a les llars treballadores. Redistribuir els guanys i assegurar el poder adquisitiu de la classe treballadora és un objectiu prioritari i irrenunciable.

• Hem de seguir pressionant per l’augment constant dels salaris. És fonamental continuar defensant els avenços aconseguits amb l’AENC (2022-2025), que ha permès recuperar poder adquisitiu en molts convenis signats des de la seva aplicació. Aquest 2024, és el moment d’ampliar-ho a tots els sectors d’activitat i reforçar la presència de les clàusules de garantia salarial en els acords laborals.

• És imprescindible posar fre als beneficis empresarials desmesurats, que no paren d’augmentar mentre el cost de la vida s’encareix i la classe treballadora perd poder adquisitiu dia rere dia.