El SMI ha desituar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% de la mitjana salarial; és a dir, els 1.000 euros mensuals
Segons les dades publicades avui per l’INE, la variació de preus durant el mes de gener torna a ser negativa. A Espanya es situa en un -1,9% i a Catalunya en un -1,7%. Quant a la variació interanual, aquesta és d’un -0,3% a Espanya i del 0,0% a Catalunya.
Els preus han baixat durant el darrer mes principalment per les rebaixes d’hivern, el preu de l’electricitat i dels carburants.
Per províncies la variació de preus respecte al mes anterior ha baixat un 1,6% a Barcelona; un 2% a Girona, un 2,2% a Lleida i un 1,8% a Tarragona. El tancament de la variació de preus interanual és d’una dècima positiva a Barcelona, però presenta taxes negatives a Girona (-0,2), a Lleida (-0,3) i a Tarragona (-0,5).
|
Variació mensual
|
Variació interanual
|
|||||
|
Espanya
|
-1,9
|
-0,3
|
||||
|
Catalunya
|
-1,7
|
0,0
|
||||
|
Barcelona
|
-1,6
|
0,1
|
||||
|
Girona
|
-2
|
-0,2
|
||||
|
Lleida
|
-2,2
|
-0,3
|
||||
|
Tarragona
|
-1,8
|
-0,5
|
L’estancament dels preus, símptoma de la debilitat del consum intern
La inflació torna a situar-se a nivells molt baixos, cosa que demostra la debilitat del consum intern. Aquest fet indica que la dèbil recuperació que alguns vaticinen, en tot cas s’estaria produint a costa de l’empobriment de la població, de la devaluació dels seus salaris i de les creixents desigualtats d’ingressos.
Per aconseguir un creixement sostenible en el temps, és precís animar la demanda interna i el consum de les llars a través de millores salarials, creació d’ocupació i redistribució de les rendes. Cal estimular la demanda interna i assolir una recuperació sostenible: a través de la creació i foment de l’ocupació sostenible i de qualitat, incentivant un teixit productiu que garanteixi les condicions de dignitat laboral i salarial, així com una protecció social real que arribi a tothom.
Recuperar el poder adquisitiu, incrementar el SMI
És urgent recuperar el poder adquisitiu de treballadors i treballadores, així com de pensionistes. En aquest sentit, el Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% de la mitjana salarial. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 655,20 euros fixats per al 2016. L’augment del SMI activaria la demanda i el consum intern gràcies a la millora del poder adquisitiu de les famílies.
S’ha de revertir l’actual procés de dualització que s’està produint a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i PiME, entre propietaris i assalariats. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats generades i aguditzades durant els darrers anys.
És evident que les actuals polítiques d’austeritat fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, alhora que posa en greu perill l’estabilitat econòmica general. Recordem que entrar en un període de deflació seria molt perillós i significaria entrar en un camí de difícil sortida. Per això des de la UGT de Catalunya proposem:
- Al Govern central: una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
- A la Generalitat: introduir criteris de salaris mínims garantits, de 1.000 euros, a les clàusules de contractació pública de la Generalitat. Incentivar l’augment del Salari Mínim, exigint el pagament d’aquest a totes les empreses contractades i subcontractades per qualsevol empresa, ens o organisme de la Generalitat de Catalunya.
- Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
- La derogació de la Reforma Laboral. Una reforma que s’ha demostrat incentivadora de les pitjors condicions laborals de la majoria social.
- Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini
- Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.