Infografia IPC novembre: La revalorització de les pensions queda per sota de la pujada de preus.
L’Estat revaloritza les pensions només un 0,25%, mentre que el cost de la vida ha augmentat un 0,7% el 2016
La taxa de variació interanual del mes de novembre publicada avui per l’INE s’ha situat en un 0,7% a Espanya i un 1% a Catalunya (aquesta de nou, la major taxa de l’Estat). Així, es manté el diferencial en l’evolució de preus entre Catalunya i Espanya, diferencial que acumula la major pèrdua de poder adquisitiu de catalans i catalanes respecte la resta de l’Estat espanyol.
Quant a l’evolució de preus mensual, aquests han augmentat un 0,4% a Espanya i un 0,3% a Catalunya. Destaca la repercussió positiva en l’índex general del vestit i el calçat, amb una taxa mensual del 5,1% com a conseqüència dels últims efectes de l’entrada de la temporada d’hivern.
Per províncies, Barcelona presenta el major augment interanual amb una variació de l’1%, seguida de Lleida amb 0,9%, i Tarragona i Girona amb un 0,8%. Respecte a la variació mensual, Lleida és la província amb la major increment de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un 0,5%. Segueixen Barcelona amb un 0,4%, Girona amb un 0,3%, i Tarragona amb un 0,2%.
| Variació mensual | Variació interanual | |||||
| Espanya | 0,4 | 0,7 | ||||
| Catalunya | 0,3 | 1,0 | ||||
| Barcelona | 0,4 | 1,0 | ||||
| Girona | 0,3 | 0,8 | ||||
| Lleida | 0,5 | 0,9 | ||||
| Tarragona | 0,2 | 0,8 |
Pèrdua de poder adquisitiu dels i les pensionistes
Des de l’any 2014 les pensions no augmenten segons la variació interanual del mes de novembre i augmenten a partir d’un índex de revalorització que enguany es va situar en un 0,25%. Anteriorment, les pensions no perdien mai capacitat adquisitiva, ja que augmentaven segons el nivell d’IPC.
Pensions mensuals mitjanes a Catalunya i com haurien d’haver estat per no perdre poder adquisitiu el 2016:
| En general | Jubilacions | |
| Pensió mitjana 2016 | 943,3 | 1.066,6 |
| Pensió mitjana a Catalunya, revaloritzada amb l’IPC de novembre de 2016 | 947,5 | 1.071,3 |
Aquest ha estat el cas del 2016, on les pensions van pujar només un 0,25%, mentre que el cost de la vida va augmentar un 0,7% el 2016. Així, tenint en compte l’IPC interanual del mes de novembre, la pensió mitjana a Catalunya no hauria d’haver estat de 943,3 euros mensuals, sinó de 947,5 euros. I la pensió de jubilació, no hauria d’haver estat de 1.066,6 euros, sinó de 1.071,3 euros.
Pèrdua de la capacitat adquisitiva de les pensions a Catalunya:
| En general | Jubilacions | |
| Pèrdua mensual | -4,2 | -4,7 |
| Pèrdua anual | -59,0 | -66,5 |
Com a resultat de la diferència entre una pujada de les pensions de només el 0,25% enfront d’una inflació del 0,7% el mes de novembre, els i les pensionistes a Catalunya han acumulat una pèrdua de poder adquisitiu de 59 euros. Les persones jubilades, han perdut 66,5 euros.
UGT, CCOO i els Grups Parlamentaris del PSOE, Podemos, ERC, Grup Mixt i EAJ-PNV vam registrar en el Congrés dels Diputats una proposició de llei per a què els pensionistes no perdin poder adquisitiu. La suma de totes aquestes forces polítiques suposa la majoria absoluta del Congrés. Però el passat 29 de novembre el Govern de l’Estat va presentar un vet a aquesta proposició de llei per a quadrar els PGE que ha dissenyat sense atendre a les necessitats socials.
Des de la UGT de Catalunya reclamem:
Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores així com de les persones pensionistes:
- L’aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
- Situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
- Fer participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%.
- La derogació de les reformes laborals.
- Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
- Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació .
- Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.