La UGT exigeix que d’una vegada per totes els salaris participin de la riquesa que es genera al país.

Els preus del mes de novembre van augmentar un 1,9% a Catalunya respecte el novembre de 2017, dos dècimes més que a Espanya, on els preus van augmentar un 1,7%. En quant a la variació mensual dels preus, aquests han baixat un 0,2% a Catalunya i un 0,1% a Espanya durant el darrer mes.

Per províncies, la variació interanual dels preus ha estat d’un 2,3% a Lleida, un 1,9% a Girona i Tarragona i un 1,8% a Barcelona. En quant a l’IPC mensual, aquest ha caigut a totes les províncies: un 0,4% a Tarragona,  un 0,3% a Girona i un 0,1% a Lleida i Barcelona.

Pèrdua sostinguda de capacitat adquisitiva de catalans i catalanes

 L’any 2018 serà el cinquè any consecutiu en que l’economia creix al nostre país per sobre del 3%. Aquesta riquesa, però, no s’ha traslladat als salaris. Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007 mentre que les rendes salarials han perdut, és a dir que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió. La lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda.

Els salaris han d’augmentar per col·laborar amb la reducció de les desigualtats i de la pobresa i reforçar el creixement econòmic. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda, per la qual cosa els augments salarials a nivell agregat han de ser superiors als augments de productivitat. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.

Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

Augment del SMI

 En aquest sentit, l’augment previst del SMI serà positiu per lluitar contra els salaris de pobresa. En contra del que asseguren els postulats neoliberals, l’augment del SMI no tindrà efectes negatius sobre l’economia, tot el contrari. Augments de la capacitat adquisitiva es tradueixen en augment de la demanda i així de la producció nacional. Predir el contrari, només té fonaments polítics i ideològics amb una clara intencionalitat. La de traslladar recursos de les bases treballadores i populars cap a elits i capes directives, continuant amb el procés de despossessió de capes treballadores i concentració de riquesa en poques mans.

Conclusions

Els salaris han de poder participar de les millores econòmiques: Els salaris han de créixer per sobre de la inflació i moure’s al voltant d’un 3%, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010.

• La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat al AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin guanyar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.
• La falta de correlació entre creixement econòmic, augment de beneficis empresarials i evolució salarial es deu fonamentalment al desequilibri en la correlació de forces introduït en la negociació col·lectiva amb la Reforma Laboral de 2012. I per això reclamem mesures immediates que reverteixin les reformes laborals i els efectes negatius que ha tingut, per tal de reduir la precarietat laboral i millorar les condicions de treball.
• L’anunci del Govern d’augmentar el SMI és un gest, però no suficient. La UGT de Catalunya reclama una salari mínim digne de 1.000 euros, que és el que recomana la Carta Social Europea (el 60% del sou mig d’un país)