Els preus del mes de setembre van augmentar un 2,1% a Catalunya respecte al setembre de 2016, tres dècimes més que a Espanya, on els preus van augmentar un 1,8%. Quant a la variació mensual dels preus, aquests s’han mantingut a Catalunya i han augmentat dos dècimes a Espanya, respecte al mes d’agost.

Per províncies, la variació interanual dels preus ha estat d’un 2,4% a Girona, d’un 2,2% a Barcelona, d’un 2,1% a Lleida i d’un 1,8% a Tarragona. Pel que fa a l’IPC mensual, aquest ha pujat tres dècimes a Lleida, dues dècimes a Girona, mentre que ha caigut dues dècimes a Barcelona i Tarragona.

En deu anys, els preus han augmentat un 17,3%, mentre la mitjana estatal ha estat d’un 14,1%. Per territoris, Catalunya és el que presenta un major augment de preus, amb una diferència de 7,3 punts respecte a Canàries, que presenta el menor augment de preus.

En conseqüència, durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt més poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007 mentre que les rendes salarials han perdut molt. Davant d’aquest escenari, i la pèrdua contínua de poder adquisitiu dels darrers anys dels salaris, és necessari i és de justícia que les persones assalariades guanyin poder adquisitiu.

Els salaris han d’augmentar per col·laborar amb la reducció de les desigualtats i de la pobresa i reforçar el creixement econòmic. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda, per la qual cosa els augments salarials a nivell agregat han de ser superiors als augments de productivitat. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.

Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

D’altra banda, el Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% de la mitjana salarial. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 707,7 euros fixats per al 2017. L’augment del SMI activaria la demanda i el consum intern gràcies a la millora del poder adquisitiu de les famílies.

 Conclusions

Els salaris han de poder participar de les millores econòmiques: els salaris han de créixer per sobre de la inflació i moure’s en una franja entre l’1,8% i el 3% anual, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010.

A més, des de la UGT de Catalunya reclamem: