El proppassat dia 26 de juny, a la seu del Departament de Salut a Lleida, ens vam reunir els responsables sindicals amb representació a les terres de Lleida amb els responsables de salut de la nostra demarcació amb la finalitat de presentar-nos el que, fins ahir era una incògnita per a tots els professionals treballadors i la ciutadania en general respecte de la figura jurídica que tindria en nou ens sanitari de la regió de Lleida i del Pirineu. Ahir per fi es va desvetllar la incògnita. La figura jurídica seria un Consorci Públic conformat per l’ICS i GSS de forma majoritària, amb una evident preponderància de l’ICS.

Si bé la idea de fons que es podria resumir en la facilitació de la gestió pressupostaria de prop de 240 milions d’euros es faci des de els òrgans territorials amb plena autonomia respecte del que es produeix en l’actualitat, en la millora de qualitat del servei i aprofitar les economies d’escala, la captació de talent (es de suposar que no només estem parlant de la professió mèdica. Hi ha més professionals)  per les nostres terres, suposen un escenari al que cap es pot tancar a que s’avanci en aquest sentit.

Ara bé, és al forma jurídica del consorci (per molt públic que sigui), figura, tot i que esta molt utilitzada en altres zones de Catalunya (Consorci Hospitalari de Vic, Corporació sanitària del Parc Taulí, Consorci Sanitari de Barcelona, entre altres….), la que ha de millorar la gestió, o bé, per molt que es digui que el control pressupostari es faci des de la intervenció del Departament d’Economia i Coneixement, a ningú se’ls escapa que l’opacitat és major en aquest tipus de figures jurídiques que en la gestió directa al 100% per part de qui ara es el responsable de donar comptes, al cap i a la fi del diners dels nostres impostos.

Amb la figura consorcial, no es garanteix que, el que avui es un dret, demà no es converteixi en mercaderia, donat que, tot i conservant la titularitat pública (sols cal un 51% de capital públic per mantenir la consideració de públic de l’ens) permet la entrada de capital privat amb una intencionalitat clara, l’obtenció de beneficis moltes vegades a costa de la qualitat del servei.

Sembla que s’ha llençat la tovallola en el desenvolupament de la llei de l’ICS, incomplerta en el seu desenvolupament ja sigui pels interessos dels Consellers i Governs de torn, o bé per la incapacitat de qui te la responsabilitat de la gestió i implementació d’un model sanitari català que hores d’ara ningú sap com l’ha desenvolupar (o si ho sap no ho diu per no desvetllar altres interessos inconfessables).

La UGT en aquest sentit te una postura ben clara: el Dret a la salut pública i universal no és objecte de negoci i per tant la seva gestió ha de ser cent per cent pública, amb una dependència clara de l’ICS, on el control pressupostari i la fiscalització de tot diner que provingui dels impostos de la ciutadania ha de ser plenament públic eliminant les possibles opacitats que segons quines figures jurídiques provoquen (per desgràcia tenim experiències desagradables en aquest sentit), i, on la defensa dels interessos dels treballadors, la igualtat de condicions en l’accés al treball públic i en les condicions de treball, son irrenunciables per la nostra organització. El dia 27 de juny s’exhaureix el plaç donat pel parlament de Catalunya per definir la situació d’aquesta figura, i tot preveu que la indefinició es mantingui, mentre tant les llistes d’espera s’allarguen i el servei es resen. No anem be. Amb la salut no s’hi juga.