Intervenció del secretari general de la UGT de les Comarques de Tarragona, Joan Llort, el Primer de Maig de 2016.

Contra la pobresa laboral i social. Treball digne i amb drets!

Enguany ens tornem a trobar la diada del Primer de Maig per cridar ben alt la nostra posició contra la pobresa salarial i social i reivindicar, més que mai, un treball digne i amb drets.

Ens volen fer creure que la crisi econòmica i financera que patim, principalment els treballadors i les treballadores, ja és cosa del passat. Però, la crisi no ha acabat. Si en algun moment vam pensar que el pitjor de la crisi econòmica i social era la destrucció de llocs de treball, ens vam equivocar. El pitjor de la crisi són les condicions laborals i socials que patim els treballadors i les treballadores. El llegat d’aquests anys és la pobresa i la desigualtat. Sota una cortina de xifres macroeconòmiques, ens volen amagar la realitat de milions de persones que encara estan a l’atur, que la meitat de les persones aturades fa més de 2 anys que no troben feina i que un 40% no te cap prestació. Només, aquí, a la província de Tarragona, hi ha 15.000 famílies que no tenen cap ingrés, i no reben cap prestació. Ens volen amagar que han convertit la precarietat de les condicions laborals en explotació.

Ja fa massa temps que als autònoms per obligació els diem emprenedors, que flexibilitat horària significa jornades de 10 hores i que contractació parcial significa que la meitat del salari es cobra en negre, si tens sort i te’l paguen. Que molts  joves perfectament qualificats han de marxar per trobar a l’estranger les oportunitats i el futur que aquí el mercat del treball els nega. Que les desigualtats de gènere i la bretxa salarial cada cop són més grans.

Aquesta és la situació, i en sabem les causes.

Coneixem els responsables que han fet possible un dels retrocessos més brutals que hem patit els treballadors i les treballadores d’aquest país. Són els responsables d’impulsar reformes laborals contra la classe treballadora, per generar un profund desequilibri a favor dels poders fàctics i econòmics i en detriment de la qualitat en la contractació, dels salaris dignes, de la negociació col·lectiva i dels drets socials. S’ha passat del dret del treball al dret dels poders fàctics. I aquest desequilibri brutal en les nostres relacions laborals ha sotmès els treballadors i les treballadores d’aquest país a la precarietat i la temporalitat.

També convoquem aquest Primer de Maig enmig d’un duríssim procés de confrontació per part dels poders més reaccionaris de l’Estat contra les organitzacions sindicals de classe. És ben palesa l’ofensiva contra el sindicalisme, els intents de desprestigi i l’absurd intent de limitar la nostra capacitat de reivindicació.

La criminalització dels sindicalistes per la seva participació activa en les convocatòries de vaga posa en evidència que s’ha fixat el dret de vaga com un objectiu que s’ha de batre per intentar treure’ns una de les nostres principals eines de lluita per defensar els nostres interessos legítims. Sindicalistes encausat, jutjats o la presó. En aquests últims anys, s’ha conculcat la llibertat fonamental de molts ciutadans i ciutadanes.

Els drets individuals i col·lectius han d’estar protegits de qualsevol vaivé polític, ja que són drets fonamentals, i no son negociables, per això exigim la derogació de l’art. 315.3 del Codi Penal. Hem de continuar lluitant contra la Llei de seguretat pública, “llei mordassa”, que pretén limitar la capacitat de la societat de manifestar-se, reivindicar els nostres drets i plantar cara als poderosos que volen una ciutadania resignada i atemorida que no lluita pel que és seu.

El Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, volem denunciar i expressar la nostra solidaritat amb la situació d’explotació i persecució sindical que viuen molts treballadors i treballadores del món, a causa de l’avenç d’una globalització sense drets, i ens unim al sindicalisme europeu per dir NO al TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió), que vol donar via lliure a les multinacionals davant de les lleis dels estats que protegeixen els drets laborals, mediambientals i de consum.

També la crisi dels refugiats, conseqüència d’ineficaces polítiques internacionals, tant d’Europa com dels EUA, i la  pèssima gestió que Europa està portant a terme, posa de manifest el deteriorament dels nostres valors europeus fonamentals: de solidaritat, dignitat, llibertat i estat de dret i respecte dels drets humans.

El flux de milers de persones que volen entrar a Europa —refugiats i migrants— a través de Turquia i Grècia no deixa d’augmentar, i la resposta de la UE és deixar que els països amb fronteres externes construeixin tanques o busquin qualsevol altra via per rebutjar-los. Exigim la retirada de l’acord il·legal i immoral signat entre Europa i Turquia, que atempta contra els drets humans. Hem passat d’una Europa de les persones, d’una Europa social, a una Europa extorsionada pels poders econòmics, amb un dirigents polítics agenollats als poderosos.

Per aquests motius, companys i companyes, hi ha d’haver un enorme clam de denúncia contra la situació d’injustícia que s’ha instal·lat.

L’estat del benestar és patrimoni sindical. Volem veure com es planifica el retorn a la situació prèvia a la crisi, amb pressupost i terminis. Amb la llei de dependència, amb la sanitat, l’educació, el dret a l’energia i a l’habitatge, la creació d’ocupació de qualitat i uns salaris dignes… han de ser els eixos de la recuperació dels nostres drets.

Un dels pilars fonamentals d’un estat de dret són els serveis públics. Com una tempesta perfecta, s’ha deixat que es morissin per manca de finançament, culpabilitzant els seus treballadors i treballadores d’ineficiència per així desmantellar-los i poder privatitzar moltes de les seves tasques. Els treballadors i treballadores han estat ostatges de l’austeritat, i se’ls ha confiscat les seves condicions laborals. Els treballadors i treballadores públiques són el pilar fonamental de la nostra societat. Exigim per part de la Generalitat el retorn de les pagues extres confiscades durant els últims anys als treballadors. Hem de ser un clam contra les privatitzacions dels serveis públics, i exigir que no s’aprofiti la crisi per desmantellar l’estat del benestar. Hem de ser un clam per exigir que la cobertura social arribi a tothom que pateix aquesta crisi i que els drets de ciutadania no es vegin amenaçats per interessos econòmics.

També volem denunciar fermament les situacions de desigualtat i violències de gènere que persisteixen fruit del sistema que governa i impregna tots els àmbits de la nostra societat. Les dones cobren un 25% menys que els homes, a causa de les múltiples desigualtats i discriminacions que pateixen al mercat laboral: els estereotips de gènere, la segregació ocupacional, la infravaloració de les tasques feminitzades, així com la discriminació directa i indirecta que pateixen moltes dones pel sol fet de ser-ho.

Hem de convertir aquest Primer de Maig en el primer pas cap a la derogació de les reformes laborals i els seus efectes negatius, que han convertit la contractació i els salaris en objecte de subhasta i han donat més poder a l’empresariat enfront dels drets dels treballadors i treballadores. L’exemple el tenim amb la proposta de tancament de Covestro i la deslocalització per falta d’inversió d’Ercos a Flix, amb la conseqüent destrucció de llocs de treball de qualitat, o amb l’anunci de l’estudi de viabilitat de Bic Graphic, amb els problemes dels pescadors .També amb les modificacions contractuals dels treballadors de Caprabo o amb els situació dels treballadors d’autocars La Costa, que cobren tard i malament.

Hem de continuar lluitant per la defensa dels llocs de treball, per l’estabilitat laboral, per la recuperació del poder adquisitiu dels salaris, per unes pensions dignes.

Hem d’exigir que es posi en marxa, ja, la renda garantida de ciutadania, perquè les persones sense recursos econòmics no caiguin en la pobresa i l’exclusió social.

Reivindiquem un canvi de polítiques que prioritzin les persones i la defensa de l’estat del benestar enfront dels interessos econòmics i financers.

Per tot això, CCOO i UGT fem una crida perquè aquest Primer de Maig esdevingui la demostració que el moviment obrer, les organitzacions sindicals i el conjunt dels treballadors lluitarem contra la pobresa laboral i social, pel treball digne i amb drets.

Continuarem en la nostra lluita per la justícia social!

No abandonarem el combat per una societat millor!

Lluitarem pels drets laborals!

Visca el Primer de Maig! Visca la classe treballadora!