Article de Joan Llort Vallès, secretari general de la UGT de les Comarques de Tarragona publicat al Diari de Tarragona. 10/02/2016.
Els últims anys, s’està produint un atac sense precedents al sindicalisme democràtic i la seva funció constitucional. Les organitzacions sindicals, i especialment els treballadors i representants sindicals, han estat i estan fortament sancionats i imputats en procediments penals per fer ús del seu legítim exercici de llibertat sindical i de vaga. Mai abans a la història de la nostra democràcia, l’exercici constitucional del dret de vaga havia estat posat en qüestió per les autoritats públiques com s’ha fet en aquests darrers anys. La proliferació d’imputacions i acusacions dirigides contra el moviment sindical, els seus representants i militants, han estat impulsades de manera activa per la fiscalia, en el marc d’una clara ofensiva encaminada a minvar els drets i llibertats bàsiques dels ciutadans.
L’1 de juliol del 2015 van entrar en vigor dues normes, la reforma del Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, que pretenen restringir els drets fonamentals que emanen de la Constitució del 1978. Unes reformes que tenen com a objectiu desanimar i acovardir la ciutadania, perquè no participi en manifestacions i vagues. Ambdues reformes, de caràcter ideològic, incorporen noves restriccions a l’exercici de les llibertats civils, i donen continuïtat a l’ofensiva contra el dret de vaga que ha portat a encausar treballadors i treballadores per la defensa col·lectiva dels seus drets. En aquest sentit, la Reforma del Codi Penal incorpora la modificació de tot un seguit de figures enquadrades sota la denominació de “Delictes contra l’ordre públic”. El dret de reunió i el de manifestació en són dues que, juntament amb el dret de vaga, són eines imprescindibles de la llibertat sindical.
Les agressions i vulneració dels drets fonamentals de llibertat sindical i de vaga vénen acompanyades de l’acció legislativa repressiva del Govern del Partit Popular. Agressions i vulneracions de drets fonamentals que s’han traduït en l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, que ha comportat un atac directe al sistema de drets fonamentals, restringint i limitant greument els drets de reunió i manifestació, com la reforma del Codi Penal que, entre altres aspectes, introdueix la presó permanent revisable, un element intolerable i inacceptable que vulnera l’esperit de la Constitució i l’orientació del compliment de les penes de presó. La finalitat de totes aquestes reformes legislatives és fer callar les protestes socials, les llibertats democràtiques, i convertir un conflicte social i laboral en un conflicte d’ordre públic. Aquest és el cas de prop de 300 sindicalistes encausats, entre ells, els 8 d’AIRBUS, que aquest mes de febrer són jutjats per haver format part d’un piquet durant la vaga general del 29 de setembre del 2010 contra la reforma laboral i la reforma del sistema públic de pensions, i a qui la fiscalia demana 66 anys.
La defensa dels drets dels treballadors i treballadores és una exigència democràtica i, per això, els sindicats hem desenvolupat un ampli ventall de mesures de contestació tant a nivell estatal com internacional, que van des de la creació d’un espai de comunicació amb les organitzacions professionals de justícia a la intervenció davant del Consell General del Poder Judicial i de la Fiscalia General de l’Estat, propostes de canvis normatius en l’àmbit penal, la intervenció davant del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans, o la denúncia davant del Comitè de Llibertat Sindical de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i el Comitè Europeu de Dret Social. Alhora, estem portant a terme accions de difusió en els àmbits sindicals internacionals i europeus que han generat el suport de la majoria dels sindicats de la Confederació Europea de Sindicats i la Confederació Sindical Internacional.
En definitiva, s’ha de capgirar aquesta situació, derogant les actuals reformes legislatives. Només així es recuperaran els principis i drets fonamentals que, durant trenta anys, han estat de consens per una àmplia majoria social.